18/12/17

Com es fa el compost

A l'hort de l'escola hi ha una compostadora on hi depositam les herbes que recollim quan el netejam. També tiram a la compostadora les clovelles del berenar. Per açò la classe de Ses Barques s'encarrega d'anar a les aules dels infants de 3, 4 i 5 anys a recollir les restes de fruites del berenar.



A les classes de "ses estrelles" i "ses barques" de 4 anys va venir en Sam per explicar-nos com es fa el compost. Havíem d'anar a fer l'activitat a l'hort però com que va ploure vam haver de quedar a l'aula. 
En Sam ens va contar la història de l'eriçó que va decidir guardar les restes del que menjava per fer compost i no produir tants de fems.

Ens va mostrar quins animalets ajudaven a fer el compost i vam poder veure'ls amb unes lupes i també en fotos. Hi havia cucs, picanuvies, milpeus, someretes, escarabats i mosques.



Va ser molt interessant saber que animalets tan petitons feien una feina tan important com convertir restes de plantes, verdures i fruites, en aliment per a les plantes.

Per acabar vam trasplantar una planta de tem i una de julivert a un test un poc més gros.
Hi vam posar compost!


19/11/17

El rap de les 3 Rs

Alumnes de 6è presenten un rap en anglès sobre les 3 Rs: Reduir. Reciclar i Reutilitzar
Ens recorden així que entre tothom podem fer possible una societat amb manco residus.


Com Reduïm? 

Reutilitzant tots els materials que poguem, fent compres que minimitzin els residus, creant estratègies de reducció de paper i plàstic,...Recorda que el millor residu és el que no és produeix.

Com Reutilitzam? 
Donant un nou ús, una nova oportunitat i una nova vida als nostres objectes.
  Com Reciclam?
Fent una separació adequada dels residus depositant-los al contenidor corresponent.  En aquest enllaç trobareu les pautes a seguir per separar correctament els residus:   http://nosaltressomelmediambient.blogspot.com.es/2014/01/com-reciclem.html 

15/11/17

Coneixem la realitat d'altres llocs del món

Les filletes i els fillets de 4 anys, 5 anys, primer i segon han participat en l'exposició GIRAMON que el Fons Menorquí de Cooperació ha muntat a l'entrada del nostre centre. 


Na M. Jesús ens ha presentat cinc infants de diferents països i continents per descobrir les activitats quotidianes que duen a terme. Són na Celina (Selva de Brasil), en Brahim (Sàhara), na Sunita (Índia), n’Esta (Ghana) i n’Uriel (Nicaragua).



Hem pogut veure que:

👫 Hi ha famílies més grans i altres més petites, totes són diferents però igual d’importants perquè sense elles estaríem tristos. Les cases on viuen també són diferents i molt necessàries perquè si no, què faríem quan plou o quan tenim fred?



👫 Cada dia, en diferents llocs del món, molts de fillets i filletes es desperten al matí. El que veuen i senten és diferent: alguns viuen envoltats de grans edificis, altres a prop d’un riu, altres en un poble petit, altres dalt d’una muntanya, altres al desert o a prop d’una selva. El que veuen per la finestra, els sons i les olors són diferents.



👫 Van a escola perquè volen aprendre. Aprenem anant a escola, jugant amb els amics i les amigues, a casa,amb la família. En algunes escoles tenen molt de material, en d’altres només les taules, les cadires i la pissarra. Al món hi ha molts de fillets i filletes que no poden anar a escola perquè:
                  • no poden pagar l’uniforme o el que costa anar a escola
                  • han de fer feines de casa, al camp o han d’anar a cercar aigua
                  • sa mare o son pare estan malalts
                  • al seu país hi ha guerra



👫 Algunes persones són vegetarianes, altres tenen molts d’aliments per triar, altres gairebé cada
dia mengen el mateix.



👫 Sense arbres no tindríem aire i no podríem respirar. Sense aigua neta no podríem viure. Arreu del món algunes persones no tenen aigua suficient o la que tenen no és prou neta.



👫 Els amics i les amigues són molt importants: a més de jugar junts, comparteixen coses i s’ajuden. Alguns fillets i filletes tenen poques juguetes i molta d’imaginació i són capaços de fabricar les seves juguetes, amb llaunes i amb rodes velles. Cada dia molts de filletes i fillets del món volen jugar. Alguns han d’ajudar a ca seva, a son pare i sa mare.



👫 Tothom somia. Quan dormim, ens contam històries a noltros mateixos. Quan estam desperts també somiam, somiam allò que ens agradaria ser o fer, com ens agradaria que fos el món, què farem quan siguem grans...


17/10/17

"Migracions i refugi" a l'escola

Començam un nou curs i juntament amb les escoles de la "Xarxa de Centres Educatius Cooperants" encetam una temàtica nova: "Migracions i refugi".Es tracta d'un tema actual relacionat amb els drets de les persones, la legalitat internacional i la convivència.
L’objectiu general que regirà la feina durant els dos propers cursos 2017-19 és:
“Conèixer les causes i conseqüències de les migracions per promoure actituds de respecte i accions de canvi per afavorir una convivència intercultural positiva al món.”

La línea de treball que es proposa per a enguany és: “Conèixer les causes i conseqüències dels moviments migratoris i les demandes de refugi”

El proper curs, 2018-19, pretenem tractar quines accions podem dur a terme per millorar la problemàtica que s'hagi estudiat sobre el tema.

A partir del que es treballi a les aules, s'elaboraran els materials per enviar a la nostra escola amiga "Óscar Maradiaga Matamoros" de Telpaneca (Nicaragua), continuant així l'intercanvi que anam mantenint.

Al llarg del curs, les representants dels centres que constituixen la "Xarxa" es van trobant per tal de formar-se i coordinar-se, sempre amb el suport del Fons Menorquí de Cooperació. Les escoles que pertanyen a aquesta Xarxa de Centres Educatius Cooperants són:
  • CEIP Castell de Santa Àgueda (Ferreries)
  • CEIP Sant Lluís (Sant Lluís)
  • CEIP Sa Garriga (Sant Lluís) 
  • CEIP Francesc d’Albranca (Es Migjorn)
  • CEIP Àngel Ruiz y Pablo (Es Castell)
  • CEIP Mare de Déu del Toro (Es Mercadal)
  • CEIP Mestre Duran (Alaior)
  • CEIP Tramuntana (Maó)
  • CEIP Margalida Florit (Ciutadella)
  • CEIP Pere Casasnovas (Ciutadella)

     Primera trobada al local del Fons Menorquí de Cooperació

11/10/17

Dia Internacional de la Filleta

El 2011, l'Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l'11 d'octubre com el Dia Internacional de la Filleta, amb l'objectiu de reconèixer els drets de les filletes i els problemes excepcionals que es troben a tot el món.

Aquest any recordem a les més vulnerables entre els més vulnerables. 
Cada 10 minuts, en alguna part del món, una adolescent mor com a resultat de la violència. Violència de gènere en el context del desplaçament humanitari i l'explotació sexual.

Les filletes també tenen 2,5 vegades més probabilitats que els fillets de no assistir a l'escola durant un conflicte, comprometent les seves perspectives de futur com a adultes autònomes.


El Dia Internacional de la Filleta no hauria de ser solament un dia per cridar l'atenció del món sobre la seva situació; hauria de marcar l'inici d'un esforç per part de tota la comunitat internacional 
perquè les filletes rebin tota l'atenció necessària i se sentin sempre protegides, també durant les situacions d'emergència.

7/6/17

“Els permetem un munt de coses i, per compensar, els limitam les besades I abraçades”

Sovint, ens deixam endur pel ritme frenètic que ens imposa la societat actual i no ens aturam a pensar que l’important rau en les coses senzilles, en el respecte, la tolerancia, recuperar la cura i, en definitiva, posar en valor l’educació de les emocions.
Per recordar-nos alguns dels aspectes clau per a la bona criança de les nostres criatures, hem entrevistat Camila Puerta, psicòloga i educadora en disciplina positiva que va fer una conferència a la sala d’actes de l’I.E.S. José Maria Quadrado. 
Aquesta activitat va ser  organitzada per l'AMPA del nostre centre comptant amb la col·laboració de  totes les AMPAs de Ciutadella.



La cadència de la seva veu, afavorida per l’accent de la terra on va néixer, Colòmbia, convida a la calma, un valor cada vegada més car de trobar en una societat sotmesa a ritmes de vida frenètics i el culte a allò immediat i material. Les paraules de Camila Puerta  donen pistes clares sobre el secret d’una bona criança: redescobrir la nostra essència com a persones, recuperar la cura i posar en valor l’educació emocional. Unes pautes ben senzilles però que sovint resulten difícils d’aplicar.

-Vostè és una defensora de la disciplina positiva. Què és?
La Disciplina Positiva es basa en la comunicació, l’amor, l’entesa i l’empatia per gaudir de les relacions familiars, alhora que dóna eines a les famílies per entendre el comportament de les seves criatures i si aquest no és l’adequat poder reconduir les maneres d’actuar des del respecte, sense lluites de poder i des d’un posicionament positiu.
És molt important que les persones adultes recordem que fem el millor que podem amb el que tenim. Aquesta és la clau...

-El que vostè diu sembla molt evident...
Ho és. El problema és que vivim en la societat de la desconnexió. Encara que sembli una paradoxa en la societat de la comunicació, el cert és que cada vegada estam més desconnectats dels nostres fills o filles (de veritat, no per wifi).  Ens acostumam a relacionar-nos-hi a partir de les coses materials, com pot ser el mòbil o les xuxes, i ens oblidam de la part emocional. Però cap relació no se sosté només amb la part material.

-Vol dir que omplim els buits emocionals que tenim amb els nostres infants amb coses materials? 
Efectivament, açò és el que fem. Per una banda, els permetem un munt de coses i, per l’altra, els hi limitam aquells aspectes de la vida que no es compren però que emocionalment els fan créixer com a persones, com són les besades, les abraçades o les converses.  

-Considera que la societat actual ens empeny a oblidar l’àmbit de les emocions i a viure frenèticament? 
La societat ens condiciona a portar-nos d’una determinada manera, però individualment tenim la capacitat de decidir. És fàcil cercar culpables externs. No podem oblidar que la responsabilitat de la pròpia intimitat és nostra. Nosaltres triam. El canvi és una opció personal.

-Quina diria vostè que és l’arrel de la desconnexió de la que parla? 
Les dificultats de la comunicació en les famílies o, directament, la seva absència. La pèrdua de la capacitat d’escoltar (a diferència d’oir) els fills o filles aixeca barreres i, per tant, actituds defensives, de rebuig, de rebel·lia o apatia i, fins i tot, de falta de pertinença...

-Posi’ns alguns exemples de comportaments generats per la falta de pertinença...
Les criatures necessiten el sentiment de pertinença, sentir que formen part del grup familiar. És una necessitat inherent de les persones, fins el punt que tothom prefereix pertànyer adaptadament o, si no, inadaptadament en lloc de sentir-se desconnectat o oblidat. Així, el sentiment de pertinença es pot donar en positiu o en negatiu...I les implicacions socials d’un infant que no sent que el tenen en compte i que nota que no pertany són grandíssimes...estam parlant de bulling en criatures i d’abús a d’altres persones físicament o emocionalment quan som adults.

-Davant comportaments d’aquests tipus, què podem fer? 
Un mal comportament és com la punta d’un iceberg. A sota s’hi amaguen els veritables motius. Què fer? Primer, actuar amb fermesa però sense oblidar el respecte i l’amabilitat... és fàcil dir-ho, però aquesta és una de les habilitats de la Disciplina Positiva més difícil d’assolir. Ens solem centrar en mirar les errades dels altres, de les nostres criatures, i no ens aturam a mirar-nos a nosaltres com a responsables del problema i també de la solució. Els pares i mares ens hem de formar per poder dóna’ls-hi les habilitats que volen que tenguin en el futur. I hem de començar avui a fer-ho, no demà.
 
-I després
Després s’ha de fer la feina de prevenció, que és iniciar la comunicació horitzontal, revisar les expectatives que nosaltres tenim envers els nostres fills i filles i que, sense que les famílies en siguem conscients, els provoquen una gran frustració. Però igualment important és aprofitar els errors com a oportunitats d’aprenentatge, fomentar la motivació, permetre’ls que prenguin petites-grans decisions com triar la roba i enfocar-los cap a les solucions.

-Funciona? 
És clar que sí. El resultat és recuperar la connexió amb els nostres fills i filles. I també entendre que si nosaltres, com a pares o mares assumim la responsabilitat (i no la culpa) de la importància del paper que tenim en la criança i acompanyament dels nostres infants. Els canvi no serà immediat, però a llarg termini els resultats seran meravellosos. Imaginem un món on les persones adultes vegin els errors com a oportunitats d’aprenentatge, imperi el respecte mutu i es treballi en equip pel bé de la comunitat...jo vull viure en una societat així.   


15/5/17

Les filletes i els fillets de 4t B volen ajudar a les persones refugiades

Els i les alumnes de 4tB s'han engrescat amb un projecte per ajudar a les persones refugiades. A partir d'haver tractat el tema a l’aula en motiu del Dia de la Pau, el mateix alumnat va decidir que havien de fer alguna cosa per ajudar a aquestes persones que estan en una situació molt difícil a causa d’una guerra que elles no han triat. 

Cada dia arriben a les costes europees persones provinents de Síria  i es veuen obligades a viure en camps de refugiats a l’espera d’una vida millor de la que deixen enrere.

Una representant del Fons Menorquí de Cooperació els va explicar com estava la situació, perquè passaven aquestes coses i què era el que podien fer. 

Tot i que les filletes i els fillets són conscients que la part econòmica no soluciona el problema, van voler col·laborar en la millora de la situació d’aquestes persones en els camps de refugiats.

Per fer-ho van decidir dur a terme algunes actuacions per recaptar doblers per ajudar a les persones que arriben a l’illa grega de Quios. Allà hi ha 3.500 persones en el camp de refugiats (on només en caben 2.100) que esperen ser acollides per diferents països europeus.

Les actuacions que van decidir fer són les següents:
  • Organitzar tres vendes de berenars solidaris a l’escola. Els dies 11, 18 i 25 de maig vendran berenars a l’entrada de l’escola. Tothom podrà col·laborar comprant!
  • Rifa d’un lot de productes. S'hi pot col·laborar de dues maneres:  Aportant un producte nou per a la rifa i comprant nombres per a la rifa 
  • Venda de manualitats durant la festa de final de curs. Per açò estan preparant unes manualitats molt xules 
Tot doblers que es reculli s'entregarà al Fons Menorquí de Cooperació que s’encarregarà de fer-lo arribar a l’illa de Quios.





Aquestes iniciatives van començar a dur-se a terme el passat dijous 
amb la venda de berenars i de nombres per a la rifa.

Es va escollir especialment aquest dia 11 de maig tenint en compte la proposta que va sorgir d'Amnistia Internacional i Intermon Oxfam de realitzar un acte simbòlic 
a favor de les persones migrants i refugiades.



9/5/17

Llibre x Llibre

 Hem encetat un nou espai a la nostra escola: 
un punt d'intercanvi de llibres que hem anomenat  Llibre x Llibre.

La idea és aportar algun llibre que tenim per casa que ja hem llegit i poder agafar-ne un 
altre que algú hagi deixat.

Aquesta proposta va dirigida tant a adults com a infants, de manera que hi poden participar 
el personal del centre, l'alumnat i les seves famílies.


 Amb aquesta iniciativa pretenem:
 fomentar i animar la lectura
compatir aventures
promoure un sistema d'intercanvi que no comporta cap cost
reutilitzar els llibres


Per al bon funcionament d'aquest espai s'han de tenir en compte algunes normes d'ús:
- Intenta deixar l'espai ordenat per a qui vengui després.
- Pots deixar el teu llibre damunt la taula perquè qualcú en gaudeixi.
- Pots agafar un llibre per començar una nova aventura.
- Procura que el llibre que deixis estigui en bon estat.


La lectura no només ens fa desconnectar del món real, sinó que les lletres i les pàgines dels llibres ens transporten a espais moltes vegades impensables,
 a vegades màgicstenebrososcuriosos... 
Llegir és tota una aventura! 

26/4/17

Les filletes i els fillets de 3r van conèixer Cala Pilar i els perills per a la conservació del seu medi natural.

Els grups de 3r vam anar a visitar la finca d’Alforí de dalt. Allà vam observar el bosc, especialment l’alzinar, també vam treballar l’orientació i vam situar la finca en el mapa.



Vam aarribar fins la platja del Pilar on vam treballar en grups sobre quines deixalles hi havia a la platja. 




Després, vam intentar separar-les segons si eren d’origen natural o de procedència artificial. 
  



Vam fer hipòtesis de com havien arribat aquells objectes a la platja i buscar solucions davant certes actituds que fan malbé l’hàbitat natural. 



Finalment, vam intentar classificar les deixalles segons el temps aproximat de degradació i 
retorn a la natura. 
Va ser sorprenent i descoratjador veure que hi ha materials que estan segles en erosionar-se.


Aquests són els objectius que ens havíem proposat:
- Conèixer el medi a partir de l’entorn més proper.
- Reconèixer els sistemes platja-duna com a espais complexos i fràgils.
- Descobrir mitjançant mètodes indirectes (petjades, rastres, etc.) els animals de la platja i la mar.
- Identificar quines deixalles trobem a la platja i la seva procedència  (natural / artificial)
- Identificar quines accions humanes poden malmetre els animals i el seu  hàbitat.
- Aprendre a respectar el éssers vius i a no fer malbé el seu hàbitat.
- Incentivar l’hàbit de l’observació en l’entorn natural.
- Potenciar la participació i el treball en grup.

Va fer molt bon dia i  el treball a la platja va ser molt profitós, sorprenent i satisfactori per a tothom.



4/4/17

Mobilitza't per la selva

Com el curs passat, tornam engegar MOBILITZA'T PER LA SELVA
la campanya de reutilització de mòbils.. 

L'explotació del coltan i altres minerals que es fan servir en els nostres mòbils, ordinadors i consoles, és la causa d'enfrontaments que produeixen milers de víctimes a la República Democràtica del Congo. Per satisfer la nostra creixent demanda, la mineria il·legal fa servir mà d'obra semiesclavitzada, a més de destruir els hàbitats de moltes espècies com els ximpanzès i goril·les, en greu perill d'extinció per la caça furtiva i la deforestació.



Aquests dos documentals ens mostren la trista i crua realitat d'aquest greu problema.




SI VOLEU COL·LABORAR EN LA CAMPANYA 
ENS PODEU DUR A L'ESCOLA ELS MÒBILS QUE JA NO EMPREU.

26/3/17

La història d'un treball reconegut sobre equitat de gènere.

El passat dijous 16 de març, en el ple de l'Ajuntament de Ciutadella es va aprovar nomenar Sala de Joana de Vigo i Esquella a la sala d'actes de la Casa de Cultura. 

Aquest fet té l'origen el curs 2014-15 quan les escoles de la Xarxa de Centres educatius Cooperants estaven treballant l'equitat de gènere. El grup de 5è de la nostra escola, amb la mestra Joana Majó , va decidir fer una recerca sobre els noms dels carrers de Ciutadella. El resultat va ser decebedor ja que només en van trobar 3 que tenien nom de dona, la resta de carrers fan referència a homes, santes o verges.

Per tal d'augmentar la presència de les dones en els noms dels carrers, van dur a terme una treball de recerca per trobar qualque dona que hagués destacat al llarg de la història del nostre poble. Així és com van descobrir na Joana de Vigo i Esquella (Ciutadella 1779-1855) escriptora, il·lustrada i enciclopedista.

Van adreçar la proposta de posar el nom d'aquesta dona a un carrer de Ciutadella al batle d'aquell moment, Ramon Sampol.

                          

El curs 2015-16 el mateix grup d'alumnes que ja cursaven 6è, com que no havien obtingut cap resposta, van tornar a l'Ajuntament a fer la mateixa proposta a la batlessa d'aquell moment, Joana Gomila

                        . 

Aquell curs, el dia de Sant Antoni n'Aya Abú Zneid i en Quim Ferrer com a representants del grup d'alumnes, van poder explicar des de l'Ajuntament, el treball que havien fet sobre l'equitat de gènere. En aquella ocasió la batlessa va manifestar que el Consistori es comprometia en posar el nom d'un carrer a na Joana de Vigo.

                           

Aquest curs, 2016-17 el grup d'alumnes ja no és a la nostra escola perquè actualment cursen 1r d'E.S.O, La tutora, na Joana Majó tampoc hi és perquè s'ha jubilat. Però ha estat ara quan tota aquesta història ha tingut un bon final.
Com que, de moment no hi ha previst que hi hagi un carrer nou a Ciutadella, es proposa posar el nom de Joana de Vigo i Esquella a la Sala d'Actes de la Casa de Cultura. El dijous 16 de març es va aprovar aquesta proposta en el ple municipal.

Va ser molt polit veure aconseguit l'objectiu d'aquests fillets i filletes i de la seua tutora, na Joana Majó. Gràcies al seu treball i també a la seua perseverància, Ciutadella donarà visibilitat a una dona, que esperam que no sigui la darrera.

Però el que va ser especialment polit va ser la retrobada a l'Ajuntament, el dia del ple, d'alguns dels fillets i filletes amb na Joana Majó.

Moltes gràcies per la vostra feina!




9/3/17

En el Dia Internacional de la Dona

Ahir filletes i fillets de tercer cicle van anar a totes les classes a llegir aquest manifest.: 

Avui dia 8 de març és es DIA INTERNACIONAL DE SA DONA i des de sa nostra escola volem manifestar que: 
  • Ses filletes i es fillets som iguals i som diferents
  • Es fillets i ses filletes podem jugar a allò que més ens agradi: cotxos, construccions, parxís, cuinetes, puzzles, mamàs i papàs,...
  • Ses filletes i es fillets podem ajudar a ca nostra a posar taula, reollir es joguets, fer es llit, escurar,...
  • Es fillets i ses filletes podem vestir-nos des colors que vulguem: verd, lila, groc, rosa, blau, negre, taronja,...
  • Ses filletes i es fillets podem fer s’esport que preferim: futbol, gimnàstica rítmica, volei, bàsquet, dansa,...
  • Es fillets i ses filletes podem expressar es nostres sentiments i plorar quan ho necessitem-
  • Ses filletes i es fillets podem estudiar el que ens faci més il·lusió: medicina, periodisme, cuina, perruqueria, mestre,...
  • Es fillets i ses filletes podem jugar amb qui volguem: filletes amb filletes, fillets amb filletes, fillets amb fillets, sense que ningú ens critiqui ni se n’enrigui
Per açò ses filletes i es fillets de s’escola Pere Casasnovas volem créixer i que ens eduquin en es valors de sa igualtat. Que ens valorin per ser qui som.

    

Un poc abans de les 14 h. dos fillets van llegir el manifest per a les persones que esperaven defora de l'escola.

7/3/17

Com podem cuidar el nostre entorn

Les filletes i els fillets de les classes d'Educació Infantil 4 anys de LA PLUJA i ELS AVIONS van  anar a La Vall per descobrir algunes de les marevelles que ens ofereix el nostre entorn proper. 




A l'excursió, els infants van ser els primers en adonar-se que hi havia coses 
que no eren de la natura (fems)...

 Així idò, va sorgir ja a l'escola una conversa molt interessant partint de les següents preguntes: 
Per què volem ses platges, es camp, es bosc… net? I què fem noltros per tenir-ho net? 

Aquestes són algunes de les seues paraules:
- Perquè si tiram porqueria a sa terra l’embrutam. 
- Ses plantes es moren quan hi ha molta porqueria. I també es poden morir ets animals que mengen plantes que estan malaltes. 
- Si tiram porqueria a la mar es peixos es posen malalts i es poden morir. 
- Un peix podria entrar dins un bòtil i morir-se. 
- Si tiram bosses de plàstic a n’es riu a la mar ses tortugues se la poden menjar i es moren. O també poden quedar enganxats.
 - La mar no és un femer, hem de tirar ses coses a n’es seus contenidors. 
- Si hi ha fems a nes bosc o a sa platja sabem que no ho han tirat els animals perquè ells no van al súper, i ses persones si.
 - Si anam d’excursió hem de dur una bossa de fems per posar ses nostres coses (deixalles ) i quan arribam a ca nostra ho tiram a n’es contenidors.
 - Un pardal es podria enganxar es bec amb un plàstic i no podria cantar ni menjar. 
- Pels carrers també hi ha molta porqueria (papers, plàstics... ) 
- Mos agrada veure sa natura neta, sense porqueria. Tot és més polit. 





Entre tots i totes, hem tingut idees per difondre aquest missatge de respecte cap a sa natura: 
- Cadascú ho podrà dir a la família i gent propera 
- Ho podem dir per whatsapp o per telèfon
- Hem fet cartells per penjar 
- Hem escrit una carta al diari

Aquesta és la carta que va publicar el diari :

Hola, noltros som sa classe dels avions i de sa pluja de s’escola Pere Casasnovas. Tenim quatre i cinc anys.
Ens agradaria passejar per sa platja, pel camp, pel bosc i pels carrers de Ciutadella sense trobar porqueria en terra.
No ens agrada que tirin ses coses pels carrers, ni dins la mar, ni pel camp.
Sa porqueria (deixalles) fa brut, fa pudor i contamina.
Us demanam per favor que ho tireu dins els contenidors. A sa classe hem estudiat que és molt important reciclar.


Si tots reciclam, tot estarà més net i no contaminarem tant.

Adéu i gràcies.


13/2/17

Per la pau

El passat 30 de gener es va commemorar el dia escolar de la no violència i la pau. 
A la nostra escola hem realitzat diferents activitats relacionades de manera especial amb
les persones refugiades.

Els fillets i les filletes d'educació infantil i primer cicle s'han ajuntar en grups d'edats diferents i han veist el video "Història d'una bala" i han contat el conte "Benvinguts".
A partir d'aquí han fet abraçades per la pau 


       Els grups de segon i tercer cicle han mirat un video sobre una filleta refugiada. d'on han sorgit diversitat d'activitats. S'ha fet evident que noltros podem fer ben poca cosa per ajudar a acollir a totes aquestes persones que han de partir de casa seua 
si els que governen no deixen que arribin al nostre país. 

Alguns grups han escrit cartes demanant que ajudin a les persones refugiades i també donant suggeriments de com fer-ho, al president del govern d'Espanya, a la presidenta del govern de les Illes Balears, a l'alcaldessa, a polítics en general i fins i tot al president dels Estats Units. Algunes d'aquestes cartes s'enviaran a qui van destinades esperant qualque resposta o actuació.


Alumnes de segon cicle han fet un video molt xulo en anglès "A better place"-"Un lloc millor"




Tot el centre ha quedat ben adornat amb diversitat de missatges de pau.





26/1/17

Un món plastificat

Segons Greenpeace, ens trobam davant un problema global i d'escala planetària. 
Tots els mars i oceans tenen restes significatives de residus d'origen humà, dels quals entre el 60 i 80% són restes de plàstics.



 La producció global de plàstics ha augmentat de manera espectacular en els últims 50 anys. En 2013 van ser 299 milions de tones produïdes, i s'estima que en 2020 se superaran els 500 milions de tones anuals.

Després d'usar i tirar els plàstics, 
en el millor dels casos aquests acaben en un contenidor per ser reciclats. 
Però gairebé el 80% d'ells no i acaben en abocadors, incinerats o llançats al medi ambient. 
Fins i tot les poblacions enfora de la mar contribueixen a la contaminació dels oceans, ja que els sistema de clavegueram, depuradores i rius acaben canalitzant tot el flux de residus plàstics fins als mars.


 Aquests plàstics es van degradant lentament produint fragments de menys de 5 mil·límetres coneguts com microplàstics, la qual cosa fa el problema menys visible però extremadament perillós tant per als ecosistemes marins com per a l'ésser humà.


Per açò és important ser conscients del problema i de les solucions per evitar-ho. 

Què podem fer noltros?
Entendre el problema
Canviar els nostres hàbits per reduir el consum de plàstics 
Dipositar els envasos al contentidor  corresponent
Exigir als polítics que prenguin mesures