12/12/13

MALALA YOUSAFZAI: el dret de les filletes a l'educació.

Malala Yousafzai, va néixer a Pakistan el 1997. És coneguda pel seu activisme a favor dels drets dels civils, especialment dels drets de les dones a la vall del riu Swat, on el règim talibà ha prohibit l'assistència a l'escola de les filletes.
A l'edat de 13 anys, Yúsafzai va aconseguir notorietat en escriure un blog per a la BBC amb  el pseudònim Gul Makai, explicant la seva vida baix el règim del Tehrik i Taliban Pakistan (TTP).
El 9 d'octubre de 2012  va ser agredida per un milicià del TTP, el qual li va disparar amb un fusell que li va impactar al crani i el coll, per la qual cosa va haver de ser intervinguda quirúrgicament. El portaveu del TTP, Ehsanullah Ehsan, va afirmar que intentarien un nou atac.
Malala rebé el Premi Nacional per la Pau el 2011 que atorga Pakistan, per la seva defensa de l'educació de les filletes.
El grup pro drets dels infants KidsRights Foundation incloí Malala entre els nominats per al Premi Internacional dels Nens per la Pau, sent la primera filleta pakistanesa nominada per al mateix.
El maig de 2013 fou guardonada amb el Premi Internacional Catalunya «per la seva determinació i el seu coratge en la defensa dels drets humans».
http://youtu.be/kzWYjMUt_bw
clica damunt la imatge per escoltar uns fragments del seu discurs a la ONU

25/11/13

DOS TOMATES Y DOS DESTINOS

A veure què us sembla aquesta 
simpàtica història d'una cita 
entre dues tomàtigues:

13/11/13

Els dilluns a l'escola Oscar Maradiaga

 
Als centres de Nicaragua, a l'inici de la setmana pugen la bandera del país i la de l'escola
mentre canten l'himne nacional.
 Els divendres, també entonant l'himne, davallen les banderes.
 
http://youtu.be/pH5qX6o_Ars
clica damunt la imatge

10/11/13

Encara els murs...

 

Va caure un MUR, el de Berlín, i el món sencer el va aplaudir.
Altres MURS, molt més llargs que el de Berlín, s'aixequen ara, i una part del món també aplaudeix.

Els MURS de Ceuta i Melilla, formats per tanques de filferro de diversos metres d'altura, construïts pels successius governs espanyols i finançats per la Unió Europea.

El MUR de Cisjordània, que perpetua l'ocupació israeliana del territori palestí.

El MUR que els Estats Units està construint a la frontera amb Mèxic.

El MUR de 2.700 km que Marroc va construir i que li permet mantenir la seva ocupació del Sàhara Occidental.

I hi ha un altre MUR que no es veu, però que té tanta força com els físics: el MUR MEDIÀTIC. El que amaga els cadàvers dels quals van intentar creuar, el que amaga les famílies separades, el que invisibilitza el que passa dins del que tanca. El que justifica i celebra que existeixin els MURS. 
(Fragment del llibre "Contrapublicidad. ConsumeHastaMorir")


29/10/13

Per una qualitat de vida

                                       
Pistes per a un model de vida sostenible.

16/6/13

El deute del creixement.

Extret del llibre: 'Decrecimiento y justicia Norte-Sur. O como evitar que el Norte Global condene a la humanidad al colapso' de Giorgio Mosangini.

Mientras el sistema busca seguir alimentando por todos los medios al transporte y estilos de vida de una minoría depredadora, el 80% de la población mundial no dispone de vehículo (ni de nevera, ni de teléfono móvil, ni de ordenador etc.) y la mayor parte de ella nunca ha tomado un avión.


Más o menos la mitad de la población mundial, que vive gracias a los servicios ambientales y los bienes comunes que les ofrece directamente la naturaleza (agua, bosques, comida, energía, medicamentos, etc.), es expulsada progresivamente por las necesidades del sistema capitalista de extender sus mercados y sus fronteras de explotación de recursos .


Ante las desigualdades que caracterizan a la crisis sistémica generada por los impactos ecológicos y multidimensionales del crecimiento ilimitado, defendemos la necesidad de definir un concepto de deuda del crecimiento.

Desde la perspectiva Norte-Sur, proponemos considerar como conjunto de fenómenos que conforman la deuda del crecimiento a la deuda ecológica, la deuda social, la deuda cultural, la deuda histórica, la deuda económica, la deuda financiera, y la deuda de los cuidados.


Las alternativas planteadas por el decrecimiento también son políticas y el objetivo de volver a situar el cuidado de las personas y de la naturaleza en el centro de los modelos de sociedades y de las políticas no puede sustentarse en la lógica economicista y productivista. Para ello necesitamos nuevos paradigmas que superen la ideología del crecimiento económico, que planteen lo que podríamos llamar una economía del afecto (Carpio), no cuantificable, basada en la calidad de los intercambios entre las personas, donde un acto económico se mide por su capacidad de crear vínculos sociales y superar la mercantilización.


Por último, sin olvidar las reservas expresadas acerca de los riesgos y limitaciones de las valoraciones monetarias, el ajuste estructural del Norte Global también tendría que contemplar formas de compensaciones económicas por lo menos para paliar algunos de los aspectos más destructivos de la deuda, como el exceso de emisiones de dióxido de carbono, los pasivos ambientales, la contaminación producto de la explotación de residuos tóxicos, o las deudas históricas y culturales. Los recursos así obtenidos, tendrían que canalizarse, obviamente, de acuerdo a los fines establecidos de forma autónoma por las poblaciones del Sur Global.

16/5/13

Berenar de productes locals per fer un món més just.

Enguany, igual que l’any passat, hem dedicat part del curs a fer feina sobre el dret a l’alimentació i la sobirania alimentària.

Hi ha més de 1.000 milions de persones que pateixen fam al món perquè els han pres les seves terres i ja no podem cultivar per poder subsistir i tampoc no poden comprar els aliments perquè les grans multinacionals imposen uns preus abusius. No és just.

Hem vist que nosaltres podem ajudar a canviar les coses. Encara que només sigui un poquet. Una manera de contribuir-hi és menjar productes locals, perquè així les grans empreses deixaran de tenir el control sobre el que es produeix al món i no podran especular amb els preus dels aliments. Ni aquí ni al Sud.  I així avançarem cap una societat més justa per a tothom.

Per aquest motiu, avui tots els/les alumnes, de 3 a 12 anys, hem berenat junts. Degut al mal temps, no hem pogut anar al pati com estava previst i hem berenat a les aules dels més grans.
 
 
Hem menjat productes locals com per exemple: coc amb oli i sal, coc amb sobrassada, pa amb mel, crespellets, coc amb formatge, pa amb tomàtiga, formatjada, coca amb tomàtiga, coc amb truita, nispros, maduixes, coc amb cuixot, ...
 
 


 
Aquesta activitat s’ha realitzat paral·lelament amb totes les escoles d’infantil i  primària de la Xarxa de Centres Cooperants de Menorca. 
 
 
Les cuineres del nostre centre utilitzen en alguns dels seus menús productes locals i/o ecològics. Avui també s’han afegit a la proposta i han elaborat el menú amb productes locals.
 
 




29/4/13

Ocellets de paper per la Pau al món.

“Na Sadako era una filleta que fa uns anys vivia a Japó. En temps de guerra, quan na Sadako tenia tan sols dos anys, van estallar dues bombes atòmiques sobre la població.
En el moment de l´explosió, ella estava a casa seva, molt aprop d´on va caure una bomba. Na Sadako va emmalaltir a causa de la guerra.
Quan fou més grosseta, la seva millor amiga, na Chizuko, li va explicar una vella tradició sobre algú que va confeccionar mil ocellets en forma de paper, y que gràcies a açò es va curar d´una malaltia. Na Chizuko va regalar a na Sadako el primer ocellet de la col·lecció de 1000 ocellets que na Sadako va decidir començar a confeccionar, i d´aquesta manera, poder-se curar.
Amb els papers dels medicaments que prenia na Sadako i d´altres que anava trobant va arribar a fer 644 ocellets, però l´avenç de la malaltia va impedir que acabés de realitzar els 1000 ocells, perquè va morir quan només tenia 12 anys. Els seus companys d´escola, després de que na Sadako morís, van arribar a completar els 1000 ocellets de paper, en memòria seva.”
 
En record d´aquella filleta i per demanar que no hi hagi més guerres, els fillets i filletes del Japó fan cada any un munt d´ocells de papers de colors.

A les classes de E.I. 5 anys (les granotes i els trens) van conèixer aquesta història, i van decidir que per celebrar el dia de la pau farien com els infants japonesos: farien molts ocells de papers de colors.
Van pensar que aconseguir 1000 ocells eren molts, i que gastarien  molt de paper, per açò van decidir que volien arribar a aconseguir 100 ocells a cada aula. I després de molt pensar i calcular, van arribar a la conclusió que necessitaven que cada fillet i filleta fes 4 ocells.
Van demanar que decoressin aquests ocellets de paper a casa i escrivissin a darrere de cada ocell un missatge o desig de pau repetit en els quatre ocells...

                           El resultat final ha estat increïble!



5/4/13

2 d'abril: Dia Mundial de Conscienciació sobre l'Autisme.

Si dediquem el temps suficient a veure la discapacitat com tot el contrari, és a dir, com quelcom intrínsec de la pròpia persona, ens serà molt més senzill ajudar els que conviuen amb ella en la seva adaptació i inclusió en el món actual. I a més, probablement, tindran una major autoestima que els permeti, així mateix, dur una vida plena i feliç.
 
                                                                        
"Moltes vegades t'he ignorat per por, per no saber com tractar-te, per no equivocar-me, pensant que Déu s'havia equivocat ... Creia que vivies trist, sense esperança, i ple de somnis inabastables. Però tu em vas ensenyar que: Rius, plores, balles, tens somnis, jugues ... tens capacitat de superació ... M'has ensenyat a veure que ets com jo ".
 

24/3/13

El creixement del PIB / Les necessitats reals de la població.

André Gorz - Riqueza sin valor, valor sin riqueza
 
En primer lugar, debemos preguntarnos ¿qué crecimiento necesitamos? ¿Qué es lo que nos falta y que el crecimiento debería proporcionarnos?. Pero esas preguntas nunca se plantean.

Los economistas, los gobiernos, los hombres de negocios reclaman el crecimiento en sí mismo, sin definir jamás su finalidad. El contenido del crecimiento no interesa a los que deciden. Lo que les interesa es el aumento del PIB, es decir, el aumento de la cantidad de dinero intercambiado, de la cantidad de mercancías compradas y vendidas en el curso de un año, sean cuales fueren esas mercancías. Nada garantiza que el crecimiento del PIB aumente la disponibilidad de los productos que necesita la población. En los hechos, ese crecimiento responde, en primer lugar, a una necesidad de capital, no a las necesidades de la población. Muchas veces, crea más pobres y más pobreza, trae con frecuencia beneficios a una minoría en detrimento de la mayoría y, en vez de mejorar la calidad de vida y del medio ambiente, la deteriora.
 
 
¿Cuáles son las riquezas y recursos que faltan con más frecuencia a la población? En primer lugar, una alimentación sana y equilibrada; agua potable de buena calidad; aire puro, luz y espacio; una vivienda salubre y agradable. Pero la evolución del PIB no mide nada de eso. Tomemos un ejemplo: Una aldea hace un pozo y toda la gente puede extraer agua de allí. El agua es un bien común, y el pozo, el producto de un trabajo común. Es la fuente de una mayor riqueza de la comunidad. Pero no aumenta el PIB, pues no da lugar a intercambios de dinero: no se compra ni se vende nada. Pero si un emprendedor privado cava el pozo y se lo apropia, para exigirle a cada aldeano que pague el agua que extrae, el PIB aumentará con los recibos cobrados por el propietario.

Tomemos de nuevo el ejemplo de los campesinos sin tierra. Si se distribuyeran tierras improductivas a 100.000 familias, en las que produjeran lo necesario para su subsistencia, el PIB no cambiaría. Tampoco cambia si esas familias reparten sus tareas de interés general, intercambian productos y servicios sobre una base mutualista y cooperativa. En cambio, si 100 propietarios expulsan a 100.000 familias de sus tierras y hacen que esas tierras produzcan cultivos comerciales destinados a la exportación, el PIB aumenta con el monto de esas exportaciones y con los salarios miserables pagados a los agricultores.
 

14/3/13

Dia Mundial dels Drets (i Deures) dels Consumidors i Consumidores.

Demà divendres 15 de març, en el que es commemora el Dia Mundial dels Drets del Consumidor, no podem oblidar que el nostre model actual de consum és insostenible. Que mentre una petita part de la població mundial, entre la qual ens trobem, consumeix gran part dels recursos naturals del planeta a un ritme frenètic i el contamina, la gran majoria de la població mundial no pot ni cobrir les seves necessitats bàsiques.
 
Tenim uns drets, però també uns deures com a consumidors i consumidores. Repensar el nostre consum es fa avui en dia indispensable, tant per intentar salvaguardar els recursos naturals i frenar els impactes ambientals negatius que anam cultivant per les generacions futures, com per intentar acabar amb les desigualtats socials.
Hem de tornar a consumir allò que el camp de Menorca ens ofereix, evitant així consumir productes que venen de milers de quilòmetres enfora deixant un rastre de gasos d’efecte hivernacle al seu pas i que han estat produïts de manera poc sostenible.
Hem  de brindar oportunitats a aquells pagesos i pageses que duen a terme pràctiques agràries sostenibles i que durant anys han conservat el nostre paisatge i tradicions. Hem de tornar al saber popular de quins són els productes de temporada i nodrir als nostres fills i filles amb aliments saludables.
 
Un consum responsable d'aliments passa pel retorn als productes locals, de temporada, produïts de manera sostenible i amb unes condicions de treball dignes. I si volem consumir algun producte que vengui de fora, assegurem-nos que s’han respectat els drets humans i el medi ambient en la seva producció.
 
Tots i totes tenim el dret a alimentar-nos. Però també el deure de vetllar perquè el fet d'alimentar-nos no malmeti el medi ambient ni el benestar d'altres persones.
  
 EXTRET DE   http://www.gobmenorca.com  
 
 Si vols saber quin tipus de consumidora o consumidor ets clica damunt aquesta imatge
Ciudadano Responsable


28/2/13

Saps el que compres?

Durant l'últim segle, les poderoses empreses d'alimentació i begudes han gaudit d'un èxit comercial sense precedents. No obstant això, mentre aquestes empreses han anat prosperant, els milions de persones que els proveeixen de la terra, l'aigua i el treball necessaris per elaborar els seus productes s'enfronten a unes dificultats cada vegada més grans. Ara, factors com el clima, cada vegada més canviant, els impactes negatius en les comunitats i una base de consumidors cada vegada més exigent estan obligant a la indústria a replantejar la seva forma de fer negocis. (Intermón Oxfam)
 
Clicant damunt la imatge podràs saber l'impacte social i mediambiental de les 10 grans empreses del sistema alimentari mundial.
 

24/2/13

Destrucció de la sobirania alimentària a Àfrica.

Enormes transnacionals tenen en les seues mans l'alimentació global: decideixen què menjam, en quines condicions i a quin preu. Davant aquest poder, les comunitats camperoles estan desprotegides.
 
 
 

12/2/13

Dia 11 de febrer comença el nou curs escolar a Nicaragua

El curs 2013 comença l'11 de febrer i acaba el 12 de desembre.


Notícia publicada a "Prensa Latina. Agencia Informativa Latinoamericana" en motiu de l'inici de curs:

Managua, 11 feb (PL) Alrededor de 1,6 millones de niños y jóvenes en Nicaragua comenzarán hoy nuevo año académico, con la exhortación del presidente Daniel Ortega a reforzar la calidad de la docencia y la responsabilidad compartida en la educación. En mensaje dirigido a maestros, padres de familia y ministerios vinculados a la formación y superación cultural, los deportes, el cuidado del medio ambiente y la salud, el mandatario pidió acompañamiento mutuo para multiplicar saldos positivos.

"Queremos vivir en una Nicaragua que cumpla todos sus compromisos de restitución de derechos, restaurando valores de familia y comunidad", señaló el gobernante.

Ortega reiteró la necesidad de priorizar la instrucción desde una perspectiva polifacética, para encarar desafíos internos e ineludibles retos en un mundo interdependiente, necesitado de paz y entendimiento entre los seres humanos y con la naturaleza.

En la misiva, el estadista manifestó su confianza en el modelo de responsabilidad compartida, entre educadores, familias, estudiantes, instituciones y organizaciones sociales, para "el desarrollo de una ciudadanía llena de valores".

Desde una cultura en evolución, queremos rescatar lo mejor de nosotros para dar el paso hacia adelante en todos los aspectos, decididos a erradicar la pobreza y salir adelante, indicó el también líder del Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN).

De acuerdo con el Ministerio de Educación, en las enseñanzas de preescolar, primaria y secundaria recibirán clases aproximadamente 1,6 millones de habitantes, sin contar otros niveles y modalidades de aprendizaje.

A partir de 2007, con el retorno del FSLN a la dirección del Ejecutivo, Nicaragua restableció la gratuidad en el sistema de educación pública, aumentó programas de becas, retomó la alfabetización y amplió opciones de superación, incluidos cursos para preparar obreros calificados y técnicos de nivel medio.

Para el comienzo de este año lectivo, educadores de todo el país discutieron en talleres la metodología de trabajo a fin de mejorar la eficacia en las clases e incrementar retención y rendimiento académicos.

Mientras el gobierno canalizó la entrega gratuita de 400 mil paquetes con útiles de enseñanza en beneficio de alumnos, cuyos hogares todavía permanecen en emergencia social crítica.

Según distinguió la coordinadora del Consejo de Comunicación y Ciudadanía, Rosario Murillo, la distribución de esos módulos es "una manera de respaldarnos unos a otros, pero sobre todo, de respaldar el derecho a la educación".

6/2/13

Consum responsable

Tenim al nostre abast una eina fonamental per al canvi social, el consum. Tenim l'oportunitat d'utilitzar el nostre criteri de decisió d'acord a les nostres conviccions i promoure, mitjançant els nostres patrons de compra i inversió, la construcció de la sostenibilitat.




29/1/13

Dia de la Pau

Quin món volem?
 
"No hi ha camí per a la pau, la pau és el camí". (Mahatma Gandhi)
 
 
 
Classe dels trens de 5 anys.
 
 
 
Classe de les granotes de 5 anys.